El festival d’art urbà creix amb projectes educatius, intercanvis amb Mallorca i huit noves intervencions murals que transformaran els espais públics del municipi
Els murs de Muro tornaran a parlar aquest estiu. Però no ho faran només a través de colors, formes i grans composicions artístiques. Ho faran també per explicar històries compartides, reforçar la identitat col·lectiva i demostrar que l’art pot convertir-se en una poderosa ferramenta de transformació social.
Del 25 al 28 de juny, la localitat celebrarà la tercera edició del Festival d’Art Urbà Muralitza’t, una proposta que enguany fa un pas endavant i amplia el seu abast més enllà de l’embelliment dels espais públics per convertir-se en un projecte que uneix educació, joventut, participació ciutadana i intercanvi cultural mediterrani.
Un festival que connecta dues ribes de la Mediterrània
Una de les grans novetats d’aquesta edició serà la participació d’artistes procedents de Muro, a Mallorca, dins del projecte MUROperMURO: Mediterrani Compartit.
La iniciativa reforça l’agermanament cultural entre dues poblacions que comparteixen nom, llengua, arrels i una manera d’entendre la cultura com a element de connexió entre persones i territoris.
Després d’una primera experiència desenvolupada recentment a les Illes Balears, ara serà el municipi valencià qui rebrà la visita dels creadors mallorquins, completant així un intercanvi que pretén consolidar-se en el temps i generar noves oportunitats de col·laboració cultural.
Huit murals per transformar el paisatge urbà
Durant els dies del festival està prevista la realització d’unes huit intervencions murals als voltants del camp de futbol.
Artistes consolidats i joves creadors compartiran espai en una iniciativa que aposta decididament pel talent local i per la capacitat de l’art urbà per generar nous punts d’interés cultural dins del municipi.
La coordinació artística recaurà en Alba Galdón i Toni Espinar, dues figures estretament vinculades a l’evolució del festival.
Precisament la història d’Alba Galdón simbolitza l’esperit de Muralitza’t. Quan es va celebrar la primera edició, ella era una adolescent de setze anys que s’acostava per primera vegada al món del muralisme. Hui és una de les responsables artístiques d’un projecte que busca precisament això: oferir oportunitats perquè el talent local puga créixer i desenvolupar-se.
L’art entra a les escoles
Muralitza’t 2026 no es quedarà als carrers. Una part fonamental del projecte s’ha desenvolupat durant els últims mesos als centres educatius del municipi.
L’alumnat dels col·legis i instituts ha participat en tallers i activitats destinades a reflexionar sobre el paper de l’art en l’espai públic i sobre aquells elements que defineixen la identitat col·lectiva del poble.
Una de les iniciatives més singulars ha consistit a imaginar murals que cada escola regalaria simbòlicament a una altra. Una experiència que ha permés als més joves pensar què els uneix com a comunitat i quina imatge volen transmetre del seu municipi.
Aquest treball culminarà amb l’exposició “Muralitza’t a l’escola: procés, art i comunitat”, que mostrarà el procés creatiu desenvolupat durant els últims mesos i evidenciarà la dimensió pedagògica del projecte.
Més que art urbà
Des de l’organització insisteixen que el festival pretén anar molt més enllà de la pintura mural.
L’objectiu és generar espais de convivència, reforçar la participació juvenil, impulsar el talent emergent i convertir els espais públics en llocs amb significat per a la ciutadania.
La programació es completarà amb visites guiades, jornades obertes de creació artística i la projecció d’un audiovisual que documentarà tot el procés creatiu i educatiu desenvolupat al voltant del festival.
Quan un mur es converteix en una finestra
Amb aquesta tercera edició, Muralitza’t es consolida com una de les iniciatives culturals més singulars de les comarques centrals valencianes.
Un projecte que entén l’art urbà no com una simple intervenció estètica, sinó com una manera de construir comunitat, reforçar la identitat compartida i crear nous espais de trobada.
Perquè, com defensa la filosofia del festival, els murs no són necessàriament límits. També poden convertir-se en finestres obertes a la creativitat, la memòria i el futur d’un poble.
