Ontinyent ha donat la benvinguda al Pebrella Fest, un nou festival impulsat per l’empresari Jordi Vidal i el suport de les administracions que naix amb una aposta decidida per la música en valencià. En la seua primera edició, el certamen ha reunit a dues de les bandes amb més projecció del panorama musical en llengua pròpia: els locals Auxili i els sempre festius, La Fúmiga.
Tots dos grups han compartit escenari i ens han dedicat uns minuts per valorar aquesta nova iniciativa cultural.
AUXILI
Els membres d’Auxili, referents musicals d’Ontinyent i ambaixadors de l’orgull merut arreu del territori, valoraven així la posada en marxa del nou festival i la seua participació.
“La veritat que estem superfeliços d’estar ací, sobretot de poder presentar el disc al nostre poble, i d’esta primera edició del Pebrella. Estem molt contents de la iniciativa de Jordi Vidal, perquè Ontinyent es mereixia un festival amb grups de casa, que canten en la nostra llengua. Enguany està anant molt bé i esperem que es puga repetir durant molts anys perquè portar cultura de casa i cultura feta amb la nostra llengua a Ontinyent és essencial”.
Més enllà de l’alegria de tocar a casa i del suport a iniciatives com el Pebrella, com valoreu el paper de la música en la construcció d’identitat col·lectiva, l’arrelament al territori i la transmissió de valors culturals en valencià?
“La música crea identitat, crea poble, com els gegants i cabets, les festes de moros i cristians o qualsevol cosa que siga representativa, fa que la gent se senta més arrelada i més de casa. Pensem que en Auxili aconseguim això, que la gent se senta representada amb la nostra música, les nostres cançons i això és el que intentem, que se sumen que no siga només el nostre grup, que Auxili siga del poble, siga de tots i totes”.
Quin és el vostre procés creatiu a l’hora de compondre cançons capaces de generar connexió emocional i impacte entre un públic que hui ompli recintes com aquest?
“Intentem sempre que arriben a la gent, l’objectiu és que la gent les gaudisca, que les faça seues, sempre parlant de casa, del que vivim, del poble, del nostre dia a dia, de València, de les coses que es poden tocar. Connectem amb la gent jove per això, perquè parlem de coses que ells també viuen i fan seues. Les cançons els representa. A més, també li dediquem moltes hores i al final es nota l’estima que li posem durant el procés”.
Hui teniu al Pebrella molta gent de casa, però què suposa per a vosaltres trobar públic valencià lluny de casa? I fins a quin punt us il·lusiona continuar creuant fronteres físiques i emocionals amb les vostres cançons?
“Quan actuem a Euskalerria a Galicia o a Madrid i trobem a gent de casa és molt bonic perquè les cançons com que tenen més sentit cantar-les fora de casa.
Ja hem fet gires per Itàlia, la República Txeca, Brussel·les. Enguany no sé si tenim alguna data, però sempre és una cosa que ens fa moltíssima il·lusió i sobretot tenim des de fa molts anys pendent fer un Mèxic-Argentina. És complicat, però també ens escolta la gent allà, al final este món globalitzat fa que la teua música viatge a l’altra punta del món i si a casa la gent ve als concerts i ens fa créixer això farà que al final arribem més lluny amb les cançons”.
LA FÚMIGA
La Fúmiga que va aterrar a Ontinyent amb les seues cançons carregades de missatges positius i reivindicatius ens deia estes paraules sobre el Pebrella Fest.
“La primera edició del Pebrella Fest ens sembla espectacular, arrancar costa, ens han tractat molt bé, una producció molt bonica del que respecta des de dins i des de fora, un ambient molt familiar, creiem que és un encert ficar uns horaris que comencen huit, huit i mitja perquè estava ple de nanos, nanes, famílies i gent jove. Eixe model a nosaltres ens agrada i que el Pebrella haja apostat per això i per la música en llengua pròpia, perfecte. Ontinyent va ser un dels grans referents quan fa molts anys no existien tants festivals, va acollir els Meruts, el Festivern, el Diània i al final arreplegar tota eixa tradició de festivals per la llengua com a Pebrella Fest és molt lloable”.
Vau iniciar el vostre recorregut com a músics de carrer. Com es produïx l’evolució cap a un projecte com La Fúmiga capaç d’arrossegar a tantíssima gent com s’ha evidenciat hui al Pebrella.
“Va ser una fugida cap endavant, perquè la nostra única pretensió era fer carrer, però ens vam plantejar una espècie de bolo d’escenari i començarem a fer escenaris. A poc a poc, vam anar introduint cosetes diferents, canviant un poc el repertori fins que ens vam adonar que això tenia un públic, però sense cap tipus de pretensió. El nostre creixement com a grup i com a públic ha sigut molt natural, no va haver un dia on tot pega un esclafit i això et pot trastocar un poc. Cada dia hem estat un poc més acompanyats, ens hem sentit més estimats i això dona per a seguir”.
Heu crescut amb la vostra llengua i l’heu fet arribar a molta gent.
“Pel que respecta al valencià nosaltres sempre hem intentat fer tot el que ha estat en les nostres mans i més, diem que eixa és la nostra lluita cent per cent i agafem eixa espasa i escut i anem en tot defenent-lo. Tenim la sort que la nostra música va arribar a moltes persones que quasi tenien abandonat o oblidat el valencià i en això no vull tindre un discurs superoptimista perquè sabem que el valencià està en perill, però sobretot està en perill perquè des de les institucions no es cuida el que deuria i quan deixem una llengua minoritzada anar el que pot passar és que perille la seua preexistència.
Nosaltres el que hem vist també és que utilitzant el valencià hem arribat a públic que no necessàriament era valencianoparlant, i que també molta gent ha estimat un poquet més el valencià arran de vindre a estos esdeveniments on veuen que a pesar de no ser valencianoparlants el valencià és seu i és part de la seua identitat, s’empoderen en això, és com “forme part d’açò”.
El vostre èxit és inqüestionable, tant al territori valencià com a la resta de l’Estat, i comenceu a consolidar una presència notable a l’àmbit internacional. Quins són els vostres objectius a mitjà i llarg termini?
“Nosaltres no som de fer-nos plans a llarg termini, al contrari hem aconseguit i hem viscut moltes més coses i hem sigut molt més feliços i la música ens ha regalat moltes més coses de les que ens pensaven que ens anava a regalar, però nosaltres ja estem coberts i colpits de felicitat, així no anem a buscar grans coses, ni res d’això perquè no les necessitem, hem sigut feliços com dirien els Zoo i quan siga natural anar a casa tornarem que també tenim ganes de tornar a casa algun dia.
La nostra lluita al final és la del País Valencià i el nostre públic, al que ens devem és al del País Valencià. Si arribem més lluny, això també vol dir que normalitzem el fet de cantar en la llengua pròpia i que fem que la gent de fora la valore i que l’agafe també com a seua perquè al final és una riquesa de l’Estat”.
Amb aquesta primera edició del Pebrella Fest, Ontinyent no sols recupera el pols dels grans festivals en valencià, sinó que referma el seu paper com a bressol d’una escena musical compromesa, viva i arrelada. Auxili i La Fúmiga, amb la seua passió i autenticitat, han sigut molt més que caps de cartell: han sigut altaveus d’un sentiment col·lectiu, d’una generació que estima la seua llengua, el seu poble i la seua gent.