Muro ha decidit convertir el 81é aniversari de l’alliberament del camp de concentració de Mauthausen en un acte de memòria, dignitat i justícia. En plena setmana de Festes de Moros i Cristians, l’Ajuntament ha impulsat una campanya institucional per recordar tres veïns del municipi que van morir víctimes del nazisme: Antonio Carbonell Nicolau, Joaquín Calatayud Bas i Vicente Tomàs Mogino, conegut com a “Piló”.
La iniciativa, presentada coincidint amb el 5 de maig, utilitza una potent proposta visual i documental per reivindicar la memòria democràtica i donar nom i història a tres persones que van patir la deportació als camps nazis durant la Segona Guerra Mundial.
La campanya, sota el lema “De Muro a Mauthausen”, combina fotografies antigues, documents històrics, plaques commemoratives i referències directes als camps de concentració per posar el focus en les víctimes locals del feixisme. En els diferents materials gràfics es remarca una idea central: “No eren números. Eren veïns”.
Un dels casos que més impacte visual genera és el de Vicente Tomàs Mogino “Piló”, vinculat al món fester i capità de la Filà Albornós entre 1925 i 1928. La seua figura apareix associada a una fotografia d’època amb indumentària festera, creant un contrast simbòlic entre la celebració actual de les Festes i la tragèdia que acabaria marcant la seua vida. El missatge és clar: darrere de cada víctima hi havia una història personal, una família i una vinculació directa amb el poble.
Tres històries truncades pel nazisme
Segons la informació difosa per l’Ajuntament de Muro, Antonio Carbonell Nicolau, nascut a Benàmer l’any 1908, va ser deportat a Mauthausen i posteriorment traslladat a Gusen, on va morir el 15 de gener de 1942. Joaquín Calatayud Bas, paperer i veí del carrer Bartolome, va morir a Hartheim el 29 de setembre de 1941 després d’haver demanat asil a Mèxic en acabar la Guerra Civil. Vicente Tomàs Mogino “Piló”, nascut a Muro en 1910, va morir també en 1942 després de ser deportat a Mauthausen i Gusen.
La campanya insisteix en la necessitat de continuar investigant i recuperant documentació sobre els represaliats. Cartes, expedients, fotografies o testimonis familiars formen part d’un treball de reconstrucció històrica que pretén evitar que les víctimes siguen condemnades a l’oblit.
Un homenatge en un context de reivindicació memorial
L’acció de Muro coincideix amb diversos actes commemoratius celebrats aquests dies a les comarques de l’Alcoià i el Comtat amb motiu del 81é aniversari de l’alliberament de Mauthausen. Entitats memorialistes i ajuntaments de la zona han impulsat homenatges per recordar les víctimes republicanes deportades als camps nazis.
Les dades històriques continuen colpejant dècades després. Més de 9.000 republicans espanyols van ser deportats als camps nazis i prop de 5.000 hi van perdre la vida. Al País Valencià es calcula que hi hagué unes 660 víctimes de la deportació nazi.
Amb aquesta iniciativa, Muro suma la seua veu a la reivindicació de la memòria democràtica en un moment especialment simbòlic per al municipi. Entre música festera, desfilades i preparatius de Moros i Cristians, el poble ha volgut reservar també un espai per recordar aquells veïns que van ser víctimes de la barbàrie nazi i que, més de huit dècades després, continuen formant part de la història col·lectiva del municipi.