Mentre les institucions autonòmiques han optat enguany per no organitzar actes oficials pel 25 d’Abril, Xàtiva torna a convertir esta data en un símbol viu de memòria i identitat. La ciutat reafirma així el seu paper com a epicentre d’una commemoració que va molt més enllà del record històric.
El municipi ha preparat una jornada amb actes institucionals, cultura popular i participació ciutadana, amb una dansà, lectura de manifest i ofrena als maulets com a eixos centrals d’una programació que busca connectar passat i present .
El 25 d’Abril, una ferida que encara marca Xàtiva
La commemoració té una arrel profunda. El 25 d’abril de 1707, la derrota d’Almansa va obrir les portes a la desaparició dels Furs valencians i a la pèrdua de les institucions pròpies del Regne de València, un fet que encara hui es recorda com un punt d’inflexió històric.
En el cas de Xàtiva, les conseqüències foren especialment dures. La ciutat, que havia resistit l’avanç borbònic, va patir un càstig exemplar: saquejada, incendiada i amb gran part de la seua població deportada, en un intent d’esborrar-la físicament i simbòlicament . L’ordre de cremar-la, dictada per Felip V, pretenia servir d’escarment per a la resta del territori valencià .
Una ciutat que no oblida
Eixa memòria continua present en múltiples símbols. El més conegut és el retrat de Felip V exposat cap per avall al Museu de Belles Arts de Xàtiva, un gest únic que representa el rebuig històric de la ciutat cap al monarca borbònic .
Aquesta singularitat convertix Xàtiva en un espai de memòria permanent, on el record de la Guerra de Successió no és només un fet del passat, sinó un element viu de la identitat col·lectiva.
Més que una commemoració
Des de l’Ajuntament s’insistix que la celebració no és un exercici nostàlgic, sinó una mirada cap al present i el futur, amb la voluntat de reivindicar llengua, cultura i drets propis en el context actual .
Per això, Xàtiva manté el 25 d’Abril com una jornada de reflexió i afirmació col·lectiva. Un dia en què la història es transforma en discurs i en què la memòria es convertix en motor de futur.