La música tornarà a ser un dels grans eixos de l’Entrada de Moros i Cristians d’Alcoi d’este dissabte, amb un repertori que reafirma el model clàssic que ha definit la Festa durant dècades.
Les grans marxes mores continuaran dominant el conjunt del recorregut, amb peces icòniques que es repetiran en diferents esquadres i moments de la desfilada. Obres com “Chimo”, de José María Ferrero Pastor; “Uzul el M’Selmini”, de Rafael Mullor Grau; o “Als Berebers”, de José María Valls Satorres, tornaran a ser protagonistes d’una banda sonora reconeixible des dels primers compassos.
Esta aposta reforça una idea clara: Alcoi continua fidel a una identitat musical pròpia, amb un repertori que prioritza la contundència, la tradició i l’impacte emocional.
Predomini de les marxes mores i repertori homogeni
L’anàlisi global del repertori confirma una tendència ja habitual: predomini clar de les marxes mores sobre les cristianes
Això es tradueix en una Entrada amb una sonoritat molt cohesionada, on el públic trobarà referents coneguts al llarg de tota la desfilada.
A més, la repetició de determinades obres en diverses esquadres genera una sensació d’unitat musical, però també limita el marge per a la sorpresa en els blocs centrals.
Els càrrecs: més espectacularitat i personalitat pròpia
On sí es detecta una evolució clara és en la música associada als càrrecs festers.
En estos casos, el repertori aposta per:
- peces més recents
- composicions menys habituals
- una major càrrega escènica i narrativa
La música deixa de ser només acompanyament i passa a formar part de l’espectacle.
Els càrrecs busquen diferenciar-se i construir una identitat pròpia a través de la selecció musical, amb marxes que reforcen el caràcter del boato i el moment festiu.
Les roponaes, el gran espai de renovació
Un dels aspectes més destacats del repertori de 2026 és el paper de les roponaes, que es consoliden com el principal espai de renovació musical dins de l’Entrada.
A diferència de les esquadres, les roponaes presenten:
- major varietat d’obres
- menor dependència dels grans “hits”
- més presència de peces contemporànies
- seleccions més personals i creatives
En este àmbit, la música guanya en matisos i diversitat.
Això permet introduir noves sonoritats sense alterar l’estructura tradicional de la desfilada, convertint les roponaes en una mena de laboratori musical dins de la Festa.
Tradició i futur conviuen en un model dual
Amb totes les dades, el repertori de l’Entrada 2026 dibuixa un model molt clar:
Una capa clàssica
- Dominada per les esquadres
- Basada en marxes icòniques
- Orientada a la força i la sincronització
Una capa més flexible
- Present en càrrecs i roponaes
- Oberta a noves peces i compositors
- Amb major intencionalitat artística
Este doble model permet mantindre la identitat sonora d’Alcoi al mateix temps que s’introduïxen canvis de manera progressiva.
Una evolució discreta, però significativa
Sense grans revolucions, el repertori musical de 2026 apunta cap a una evolució lenta però constant.
La innovació no es troba en els moments centrals de l’Entrada, sinó en els espais més flexibles, on la música comença a explorar noves vies sense perdre l’essència festera.